El Tribunal Suprem fixa 20 criteris orientatius per valorar la suficiència de la prova indiciària en els casos en què no hi ha prova directa en una sentència condemnatòria.
El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna imposada per sentència dictada per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, en el qual es van desestimar els recursos d'apel·lació interposats pels condemnats contra sentència en la qual es condemnava a dues persones a les penes de 19 i 18 anys de presó per delicte consumat d'assassinat. El jurat va considerar que els dos acusats havien acabat amb la vida d'una altra persona, i encara que no va existir prova directa del crim sí que van apreciar i van relatar en les respostes a l'objecte del veredicte una sèrie d'indicis concurrents i concloents per sostenir la condemna.
En la sentència de TS s'accepta la valoració de la prova existent de contingut merament indiciari, en absència de prova directa sobretot en raó a el poder de la concurrència de la prova indiciària contundent, i fixa una sèrie de regles o principis per entendre concurrent la prova indiciària com suficient per dictar una sentència condemnatòria.
Criteris orientatius – Tribunal Suprem
Cerrar