El problema sorgeix perquè el Reial Decret-Llei 9/2020, apostant per l'ERTO com a solució als problemes empresarials associats a la pandèmia, va disposar que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en les quals s'emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada no es podran entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament. Es tracta de la sovint identificada com a “prohibició d'acomiadar”.

La sentència conclou que l'acomiadament desconeixent el que es preveu en tal norma no ha de qualificar-se com a nul, tret que existeixi alguna dada específica que així ho justifiqui (vulneració d'un dret fonamental, elusió de les normes procedimentals sobre acomiadament col·lectiu, concurrència d'una circumstància subjectiva generadora d'especial tutela).

Nota de premsa - CGPJ

L'informe estadístic sobre la situació dels òrgans judicials el segon trimestre del 2022, elaborat pel Consell General del Poder Judicial, mostra que el nombre de nous assumptes ingressats als òrgans judicials espanyols es va mantenir durant el segon trimestre d'aquest any en xifres molt similars a les de fa un any.

En total, van registrar 1.685.834 assumptes, un 0,7% més que en el mateix període del 2021. Llevat de la jurisdicció Penal, que va mostrar un increment interanual del 3,7%, s'han observat reduccions en l'ingrés de assumptes en totes les jurisdiccions: de l'1,4 per cent a la Civil, del 5,7 a la del Contenciós Administratiu, i del 3,6 a la Social.

La taxa de litigiositat al conjunt de l'Estat ha estat de 35,6 assumptes per cada 1.000 habitants. Les comunitats autònomes que en el segon trimestre de l'any van mostrar una taxa de litigiositat superior a la nacional van ser, per aquest ordre, Canàries (45,9), Andalusia (38,1), Astúries (37,3), Cantàbria (37) , Múrcia (36,8), Catalunya (36,2), Balears (36) i Comunitat Valenciana (35,7). Els territoris amb la taxa de litigiositat més baixa van ser La Rioja (25,6), el País Basc (27,5) i Navarra (27,6).

Nota de premsa – CGPJ

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que l'Administració no pot acordar per si sola la interrupció de l'accés a un lloc web de continguts informatius o d'opinió, en entendre que l'article 20.5 de la Constitució requereix que una mesura d'aquest tipus només es pot adoptar per ordre judicial.

La sentència analitza per primera vegada la qüestió de la legalitat del tancament administratiu de pàgines web, ja que, quan es va aprovar la Constitució no existien i no es van poder incloure de manera expressa en el text. La conclusió dels magistrats és que els llocs web, amb contingut informatiu i d'opinió, entren dins la categoria d'“altres mitjans d'informació” esmentats a l'article 20.5 esmentat, per la qual cosa el seu segrest exigeix ordre judicial.

Tot i això, els magistrats consideren que l'Administració sí que pot, sense autorització judicial, bloquejar l'accés a un lloc web quan és un mer instrument per realitzar una altra activitat aliena a continguts d'informació o expressió, com l'oferta de medicaments il·legals.

Nota de prensa – CGPJ