EL + NOU

El Tribunal Suprem fixa jurisprudència sobre el denominat llistat de morosos a través de quatre recursos de cassació deliberats el passat 17 de gener, i conclou que només podran ser incloses en els llistats de morosos aquelles persones físiques o jurídiques que ostentin la condició de deutors a la Hisenda Pública per deutes o sancions tributàries fermes.

El Tribunal Suprem analitza també, des de la perspectiva nacional com des de l'oferta per la Convenció Europea de Drets Humans i pel Dret de la Unió Europea, el caràcter reservat de les dades fiscals i el respecte a la privacitat, matisant, no obstant això, que no resulta aplicable a una persona jurídic-publica, com la TGSS.

Les sentències proclamen que “les Administracions Públiques han de fer un ús extraordinàriament prudent, ponderat i diligent” del llistat de morosos, la qual cosa impedeix una aplicació automàtica d'aquesta figura i, davant els “greus perills” que comporta, estableix “la necessitat d'una interpretació, d'acord amb les llibertats i drets dels contribuents.” De no actuar d'aquesta manera -s'adverteix pel Tribunal Suprem-, s'obriria la porta “a la més absoluta arbitrarietat”.

Nota de premsa – CGPJ

El Ple del Consell General del Poder Judicial ha aprovat per unanimitat l'informe a l'avantprojecte de Llei orgànica del Dret de Defensa, en el qual es qüestiona tant el rang normatiu triat pel prelegislador com l'absència de desenvolupament dels drets i garanties reconeguts en l'article 24 de la Constitució Espanyola.

A més, l'informe afirma que el dret de defensa, que sol contemplar-se exclusivament des de la perspectiva del Dret Penal, ha de tenir projecció sobre qualsevol sector de l'ordenament en el qual apareguin compromesos drets o interessos legítims el respecte dels quals se sotmeti a la decisió judicial i està integrat per un dret d'accés al procés tan aviat com es produeixi la imputació, un dret a reclamar l'assistència de defensa tècnica com a primera actuació en el procés i un dret a oposar-se a la imputació mitjançant actes d'al·legació, impugnació o pràctica de prova.

Nota de premsa – CGPJ

El document, en la redacció del qual ha participat el Ministeri de Justícia que lidera Pilar *Llop, mostra el compromís dels països adherits perquè l'accés governamental a dades en mans del sector privat compleixi amb els estàndards de protecció de dades personals, facilitant així el flux internacional d'aquests, i reforçant la seguretat jurídica i la confiança mútua entre els països subscrits.

També té entre els seus objectius garantir que la prevenció, recerca i persecució dels delictes es realitzi en el marc de la cooperació transfronterera per a reforçar l'accés a la informació disponible, inclosa la de naturalesa personal, garantint d'aquesta manera els estàndards comuns en matèria de protecció de la privacitat.

A més, la declaració contempla un marc comú de garanties dels principis democràtics i de respecte a l'Estat de Dret, amb la finalitat que convisquin en equilibri totes dues àrees de protecció: la seguretat pública i la garantia dels drets de la ciutadania, amb la protecció de les dades personals.

Nota de premsa – Ministeri de Justícia

El Ple del Congrés dels Diputats ha convalidat el Reial decret llei 19/2022, de 22 de novembre, pel qual s'estableix un Codi de Bones Pràctiques per a alleujar la pujada dels tipus d'interès en préstecs hipotecaris sobre habitatge habitual, es modifica el Reial decret- llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, i s'adopten altres mesures estructurals per a la millora del mercat de préstecs hipotecaris per 289 vots a favor, cap vot en contra i 60 abstencions. A més, s'ha rebutjat la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d'urgència amb 99 vots a favor, 249 en contra i una abstenció.

Nota de premsa – Congrés dels Diputats

El President del Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya va intervenir el passat 17 de novembre davant la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. Durant la seva intervenció va poder incidir en dues millores tècniques del projecte de llei, i va afegir tres novetats en les quals va proposar intensificar la col·laboració de la Procura amb els òrgans jurisdiccionals per a millorar l’eficiència de la justícia i el servei públic de la justicia.

Nota de premsa – Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya

El secretari general per a la Innovació i Qualitat del Servei Públic de Justícia, Manuel Olmedo, ha comparegut avui en la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats amb l'objectiu d'analitzar els diferents aspectes del Projecte de Llei de Mesures d'Eficiència Processal del Servei Públic de Justícia.

En la compareixença s'ha posat l'accent principalment en el Títol Tercer d'aquest projecte de llei, que té com a principal finalitat, escometre una adaptació en l'Administració de Justícia de les noves realitats i necessitats en l'àmbit de les noves tecnologies de la informació i comunicació, correlativa a l'escomesa per altres sectors de la societat.

En aquesta llei, a més, s'introdueixen els canvis necessaris per a adaptar la nostra legislació a la nova normativa europea. En concret al marc regulador establert pel Reglament UE 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014, relatiu a la identificació electrònica i els serveis de confiança per a les transaccions electròniques en el mercat interior i pel qual es deroga la Directiva

1999/93/CE. Nota de premsa – Ministeri de Justícia

El Congrés dels Diputats va donar llum verda el 3 de novembre al Projecte de Llei per la qual s'adapta l'ordenament nacional al Reglament (UE) 2018/1727 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de novembre de 2018, sobre Eurojust, i es regulen els conflictes de jurisdicció, les xarxes de cooperació jurídica internacional i el personal dependent del Ministeri de Justícia en l'exterior.
La iniciativa ha estat remesa al Senat per a continuar la seva tramitació parlamentària.

Nota de premsa – Congrés dels Diputats

El problema sorgeix perquè el Reial Decret-Llei 9/2020, apostant per l'ERTO com a solució als problemes empresarials associats a la pandèmia, va disposar que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en les quals s'emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada no es podran entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament. Es tracta de la sovint identificada com a “prohibició d'acomiadar”.

La sentència conclou que l'acomiadament desconeixent el que es preveu en tal norma no ha de qualificar-se com a nul, tret que existeixi alguna dada específica que així ho justifiqui (vulneració d'un dret fonamental, elusió de les normes procedimentals sobre acomiadament col·lectiu, concurrència d'una circumstància subjectiva generadora d'especial tutela).

Nota de premsa - CGPJ

L'informe estadístic sobre la situació dels òrgans judicials el segon trimestre del 2022, elaborat pel Consell General del Poder Judicial, mostra que el nombre de nous assumptes ingressats als òrgans judicials espanyols es va mantenir durant el segon trimestre d'aquest any en xifres molt similars a les de fa un any.

En total, van registrar 1.685.834 assumptes, un 0,7% més que en el mateix període del 2021. Llevat de la jurisdicció Penal, que va mostrar un increment interanual del 3,7%, s'han observat reduccions en l'ingrés de assumptes en totes les jurisdiccions: de l'1,4 per cent a la Civil, del 5,7 a la del Contenciós Administratiu, i del 3,6 a la Social.

La taxa de litigiositat al conjunt de l'Estat ha estat de 35,6 assumptes per cada 1.000 habitants. Les comunitats autònomes que en el segon trimestre de l'any van mostrar una taxa de litigiositat superior a la nacional van ser, per aquest ordre, Canàries (45,9), Andalusia (38,1), Astúries (37,3), Cantàbria (37) , Múrcia (36,8), Catalunya (36,2), Balears (36) i Comunitat Valenciana (35,7). Els territoris amb la taxa de litigiositat més baixa van ser La Rioja (25,6), el País Basc (27,5) i Navarra (27,6).

Nota de premsa – CGPJ

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que l'Administració no pot acordar per si sola la interrupció de l'accés a un lloc web de continguts informatius o d'opinió, en entendre que l'article 20.5 de la Constitució requereix que una mesura d'aquest tipus només es pot adoptar per ordre judicial.

La sentència analitza per primera vegada la qüestió de la legalitat del tancament administratiu de pàgines web, ja que, quan es va aprovar la Constitució no existien i no es van poder incloure de manera expressa en el text. La conclusió dels magistrats és que els llocs web, amb contingut informatiu i d'opinió, entren dins la categoria d'“altres mitjans d'informació” esmentats a l'article 20.5 esmentat, per la qual cosa el seu segrest exigeix ordre judicial.

Tot i això, els magistrats consideren que l'Administració sí que pot, sense autorització judicial, bloquejar l'accés a un lloc web quan és un mer instrument per realitzar una altra activitat aliena a continguts d'informació o expressió, com l'oferta de medicaments il·legals.

Nota de prensa – CGPJ