EL + NOU

La Secció Segona de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem ha dictat una sentència on estableix doctrina en relació amb els procediments de comprovació limitada realitzats per Hisenda. En concret, es pronuncia sobre en quin moment l’Administració tributària pot comunicar al comprovat l’ampliació de l’abast d’un procediment d’aquest tipus perquè aquest sigui vàlid.

La Sala fixa que, en garantia dels drets del contribuent reconeguts als articles 34.1.ñ) i 137 de la Llei General Tributària (LGT), Hisenda només podrà ampliar l'abast de les seves actuacions de comprovació limitada, de manera motivada per referència al cas concret, quan ho comuniqui al comprovat “amb caràcter previ” a l'obertura del termini d'al·legacions.

Afegeix que serà “nul, per tant, l’acte final del procediment de gestió de tal classe en què s’hagi acordat aquesta ampliació en moment simultani, o posterior, a la comunicació al comprovat de la concessió del termini per a posada de manifest i per a efectuar al·legacions a la proposta de liquidació”.

Nota de premsa – CGPJ

El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri de Justícia, la modificació del Reial decret (RD) pel qual s'aprova l'aranzel de drets dels procuradors dels tribunals.

El RD aprovat recull que la quantia global per drets meritats per un procurador dels tribunals en un mateix assumpte, actuació o procés, no podrà excedir els 75.000 euros. A més, el sistema aranzelari que regeixi els drets dels procuradors no podrà fixar límits mínims per a les quantitats meritades en relació amb les diferents actuacions professionals realitzades.

De la mateixa manera, excepcionalment, i sotmès a justificació i autorització del jutge, es podrà superar el límit anteriorment assenyalat per remunerar justament i adequadament els serveis professionals realitzats pel procurador de manera extraordinària.

Nota de premsa – Ministerio de Justicia

El dictamen afirma que l'establiment d'un aranzel màxim s'acomoda a les exigències de la Comissió Europea, al compromís assumit pel Govern i a la configuració plasmada a la Llei 15/2021 recent. A més, adverteix -en referència a la fixació d'un límit global “per assumpte”- que el Tribunal Suprem ha assenyalat repetidament que per “assumpte” cal entendre “procés”, és a dir, amb totes les seves instàncies i incloent-hi els recursos ordinaris i extraordinaris , de manera que l'import global comprèn el màxim que es pot arribar a facturar per un procurador –a client o en costes– considerant la suma dels imports de totes les instàncies.

El text aprovat pel Ple fa una valoració favorable de la introducció al reial decret de l'obligació que el procurador lliuri un pressupost previ als seus clients, en què consti la disminució oferta respecte de l'aranzel màxim previst a la normativa o, si no se n'ofereix cap, consti també expressament aquest fet.

Pel que fa a l'actualització d'aranzels, el text aprovat pel Ple assenyala, en aquest sentit, que el sistema aranzelari de la procura no ha estat objecte de cap reforma o actualització des de l'any 2003, sense que el reial decret projectat contempli una actualització que pogués resultar aconsellable tenint en compte el temps transcorregut des que van ser fixats els aranzels actualment vigents i de l'evolució de l'economia i del mercat dels serveis professionals que ha tingut lloc des de llavors.

Nota de premsa – CGPJ

El Tribunal Suprem aclareix els dubtes sobre la manera com la pujada de l'SMI afecta els convenis col·lectius. En particular, i respecte del fixat per a l'any 2019, s'ha discutit si les noves quantitats havien de prendre's com a “salari base” i sobre elles calcular els diversos complements (antiguitat, penositat, perillositat), tal com la literalitat del Reial decret de SMI estableix.

La Sala Quarta del Tribunal Suprem ha donat una resposta negativa a l'interrogant, de manera que “per aconseguir la percepció efectiva de l'SMI garantit cal atendre les previsions del conveni col·lectiu, incloent-hi els diversos complements salarials, llevat que una norma amb rang de llei aboqui a una altra conclusió, o el propi conveni col·lectiu ho indiqui de forma expressa”.

Nota de prensa – CGPJ

La jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando, ha presidit junta de jutges d’instrucció de la ciutat de Barcelona que ha aprovat proposar la reactivació de la guàrdia del segon jutjat de delictes lleus per un període inicial de 6 mesos, sens perjudici que es pugui prorrogar segons les xifres d’evolució de la delinqüència i també tenint en compte que en aquests moments s’estan assenyalant judicis per al mes d’agost de fets que han ocorregut el mes de març.

Nota de premsa – CGPJ

Dues sentències dictades pel Ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem expliquen que per poder percebre el 100% de la pensió de jubilació alhora que es desenvolupa una activitat per compte propi no n'hi ha prou de ser membre d'una comunitat de béns o administrador d'una societat limitada, sinó que cal desenvolupar una activitat per compte propi, a títol individual, i tenir contractat algun treballador. No n'hi ha prou que la contractació laboral l'hagi dut a terme una comunitat de béns o una societat limitada.

Els casos ara resolts sorgeixen com a conseqüència que qui percep la pensió de jubilació al·lega tenir contractades diverses persones a través de la comunitat de béns de què forma part. Com que la condició de comuner comporta assumir personalment les responsabilitats derivades quant faci la comunitat de béns, consideraven els pensionistes que tenen dret a la jubilació activa “plena”, és a dir, sense minvament de la pensió.

Nota de prensa – CGPJ

El Tribunal Suprem va admetre un recurs de cassació per respondre a la qüestió de si les infraccions de la Llei de protecció de dades per errades de les mesures de seguretat que puguin cometre els empleats d'una persona jurídica s'han d'examinar en atenció al resultat i , per tant, imputar-se a la persona jurídica de què depengui l'empleat, amb independència dels mitjans i mesures de prevenció que hagués pogut adoptar.

La Sala contesta que l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per garantir la seguretat de les dades personals no es pot considerar una obligació de resultat, que impliqui que produïda una filtració de dades personals a un tercer hi hagi responsabilitat amb independència de les mesures adoptades i de la activitat desplegada pel responsable del fitxer o del tractament.

Afegeix que “no n'hi ha prou amb dissenyar els mitjans tècnics i organitzatius necessaris, també cal la seva correcta implantació i la seva utilització de forma apropiada, de manera que també respondrà (l'empresa) per la manca de la diligència en la seva utilització, entesa com una diligència raonable atenent les circumstàncies del cas”.

Nota de premsa – CGPJ

El Ple del Congrés dels Diputats ha convalidat el Reial decret llei 32/2021, del 28 de desembre, de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball; i ha rebutjat la seva tramitació per com a projecte de llei pel procediment durgència. La tramitació del decret com a projecte de llei permet a la Cambra introduir modificacions. Per tant, s'obre el termini per presentar esmenes a l'articulat així com esmenes a la totalitat de text alternatiu.

La nova norma, publicada al BOE de 30 de desembre té per objecte corregir la "temporalitat excessiva que provoca que en cada crisi es destrueixi sistemàticament ocupació". Així mateix sosté que es tracta de "la primera reforma laboral de gran importància de la democràcia que compta amb el suport del diàleg social".

Nota de premsa – Congreso de los Diputados

El Tribunal Suprem ha declarat que el mecanisme de finançament del bo social és contrari al dret de la Unió Europea per discriminar unes empreses del sector elèctric davant d'altres.

El bo social és una prestació de caràcter social destinada a protegir determinats consumidors (“els consumidors vulnerables”) consistent a aplicar un descompte en el preu de l'electricitat consumida a l'habitatge habitual. La decisió del Tribunal Suprem anul·la el mecanisme de finançament destinat a cobrir el cost del descompte, sense que això afecti la continuïtat de la seva aplicació. En altres països de la Unió Europea preveuen que aquest cost es financi amb càrrec als seus pressupostos generals, però Espanya va optar des del principi per fer recaure aquesta obligació sobre algunes empreses del sector elèctric.

Les sentències parteixen de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, especialment del que s'ha afirmat en la seva recent sentència de 14 d'octubre de 2021 (Assumpte C-683/19) en què se sosté que les obligacions de servei públic, com la que ens ocupa, s'han d'imposar “amb caràcter general “a les empreses elèctriques” i no a algunes empreses concretes. En aquest context, el sistema de designació de les empreses encarregades d'obligacions de servei públic no pot excloure a priori cap de les empreses que operen al sector elèctric.

Nota de premsa – CGPJ

Després de la darrera decisió ferma dictada per les autoritats internes, en el marc de l'esgotament dels recursos interns, el Protocol número 15 del Conveni redueix de 6 a 4 mesos el termini per a la interposició de les demandes davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Aquest nou termini de quatre mesos entrarà en vigor l'1 de febrer de 2022. No obstant això, serà únicament aplicable a les demandes en què l'última decisió ferma adoptada per les autoritats internes s'hagi dictat a partir de l'1 de febrer de 2022.

Aquesta modificació del termini ha estat adoptada pels 47 estats membres del Consell d'Europa.

Nota de prensa – CGPJ