EL + NOU

Segons l'informe "Efectes de la crisi econòmica en els òrgans judicials" que ha publicat la Secció d'Estadística del Consell General de Poder Judicial, les demandes per acomiadament van augmentar un 34,3 per cent i les de reclamació de quantitat un 12,8 per cent respecte al mateix període del 2019, els llançaments derivats d'execucions hipotecàries van mostrar una reducció interanual del 38,1 per cent i els derivats de l'impagament del lloguer, un 25,4 per cent. Les execucions hipotecàries presentades van experimentar un increment de l'52,7 per cent.

Després de l'impacte que el confinament, la suspensió de terminis processals i l'adopció de mesures de seguretat i higiene van tenir en l'activitat dels òrgans judicials durant el segon trimestre del 2020, en el tercer trimestre del l'any s'aprecien la reactivació de l'activitat i els efectes de la crisi econòmica provocada per la COVID-19.

Nota de premsa – CGPJ

El Consell General del Poder Judicial, el Ministeri de Justícia i les comunitats autònomes han acordat prorrogar en la seva pràctica totalitat el pla d'especialització de jutjats en matèria de clàusules abusives tenint en compte les concretes necessitats de cada territori i de cada òrgan judicial.

El pla d'especialització de jutjats en clàusules abusives es va posar en marxa l'any 2017 amb l'objecte de fer front a la gran quantitat de demandes presentades en relació, entre altres assumptes, amb les clàusules sòl, venciment anticipat, interessos moratoris, despeses de formalització de hipoteca o hipoteques multidivisa, als quals s'han afegit més recentment els relatius a l'IRPH.

Nota de premsa – CGPJ

La Sala desestima un recurs contenciós-administratiu interposat en el qual sol•licitava la nul•litat de l'esmentat Reial Decret que va establir un increment del 22,3% de l'SMI respecte de l'any anterior. El tribunal considera que el Govern ha dictat la disposició esmentada en execució de la potestat que atorga l'article 27.1 de l'Estatut dels Treballadors que estableix que fixarà, prèvia consulta amb les organitzacions sindicals i associacions empresarials més representatives, anualment,el SMI, "tenint en compte "(a) l'índex de preus de consum, (b) la productivitat mitjana nacional assolida, (c) l'increment de participació el treball en la renda nacional i (d) la conjuntura econòmica general. El tribunal afirma que la decisió de fixar el SMI respon a una determinació que, en el jurídic, és de naturalesa política, el que no implica un acte del tot exempt de control jurisdiccional.

Nota de premsa – CGPJ

Segons la Sala, el principi acusatori, que constitueix una de les garanties estructurals del procés penal, la protecció del qual es reconeix per l'article 24.2 de la Constitució, vinculat al dret de defensa, al dret a un procés amb totes les garanties i al dret a ser informat de l'acusació, s'ha de modular quan es tracti de la seva aplicació en el procediment administratiu sancionador, de manera que, a diferència de la transcendència que té en el procés penal, en aquest àmbit no comporta que l'òrgan competent per resoldre un expedient sancionador no pugui imposar una sanció, modificant, per a això, la qualificació jurídica efectuada per l'òrgan instructor, sempre que no es basi en la consideració de fets diferents dels fets determinats en la fase d'instrucció (excepte en el supòsit en què s'hagin practicat actuacions complementàries per a la seva concreció definitiva a la ulterior fase decisòria), i es respecti el dret de defensa, en els termes establerts a l'article 20 de Reial Decret 1398/1993, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament del Procediment per a l'Exercici de la potestat sancionadora, (en l'actualitat l'article 80.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques).

Nota de premsa – CGPJ

Entre el 2017 i el 2021, la Generalitat haurà posat en marxa 22 nous jutjats a tot Catalunya, amb un cost de 14,2 milions d’euros. D’aquests 22 jutjats, ja n’hi ha 19 d’operatius, juntament amb els quatre que s'han posat en funcionament ara.

Els tres jutjats restants es posaran en marxa en els propers mesos. Són el segon jutjat de família de Girona (1a Instància 7), que obrirà les portes aquest novembre; a continuació, ho farà el de 1a Instància i Instrucció 6 d’Arenys de Mar; i, finalment, el de 1a Instància i Instrucció 6 de Vic.

Nota de premsa – Dept. Justícia

El text respon a la demanda històrica de superació de el model vuitcentista a través de la creació de les figures del fiscal investigador i el jutge de garanties, d'acord amb la regulació dels països del nostre entorn.

La nova regulació se situa a l'avantguarda en aspectes com la utilització de l'ADN, la regulació de la prova científica, l'ús de la intel·ligència artificial i el tractament automatitzat de dades amb fins d'investigació criminal, així com la creació d'un règim de protecció especial per als menors durant el procés penal.

Nota de premsa – Ministerio de Justicia

La Comissió de Justícia del Senat va aprovar el passat set de setembre, una esmena transaccional a través de la qual suprimeix l'obligació dels professionals de la justícia de proposar una cita prèvia per accedir als jutjats, de manera que la llei limitarà l'accés únicament al públic, mentre que advocats, procuradors i graduats socials no es veuran afectats per aquestes limitacions.

Després de la seva aprovació definitiva a la comissió de Justícia, el projecte de llei es votarà a la sessió plenària del Senat. Després viatjarà de tornada al Congrés, on el projecte llei haurà de ser ratificat per la Cambra Baixa, abans de convertir-se en llei.

Nota de premsa – CGPJ

La sentència de la Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem aborda la qüestió de la prescripció de el dret a sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts (fixada legalment en quatre anys) establint quan s'ha de situar la data inicial del termini prescriptori.

A la sentència es conclou que s'ha de situar el 'dies a quo' o dia inicial del termini de prescripció per a sol·licitar la devolució d'ingressos indeguts en la data en què es constata que l'ingrés en qüestió té aquest caràcter (indegut), que no és altra que aquella en la qual l'Administració -al regularitzar la despesa d'un altre contribuent- efectua una qualificació incompatible amb la condició de l'ingrés afectat com cal.

Nota de premsa – CGPJ

La sentència estableix que l'Administració, quan hi ha davant ella un recurs o impugnació administrativa, no pot dictar provisió de constrenyiment sense resoldre abans aquest recurs de forma expressa. En el supòsit analitzat, el contribuent havia interposat un recurs de reposició potestatiu contra una liquidació tributària sense que, correlativament, sol·licités amb la seva interposició la suspensió de l'execució del deute mentre es resolia el recurs.

L'Administració va dictar providència de constrenyiment un cop esgotat el termini de resolució de el recurs sense resoldre-ho, considerant llavors que s'havia produït l'acte desestimatori presumpte que li habilitava per a iniciar la via de constrenyiment. La Secció Segona de la Sala Tercera del Tribunal Suprem surt a el pas d'aquesta interpretació recordant que l'acte sorgit per silenci només és una ficció la principal virtualitat és la de permetre a l'afectat la possibilitat d'impugnar-lo, impedint el bloqueig que suposa la creació de situacions indefinides o obstinades de manca de resposta.

Nota de premsa – CGPJ

El Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual estableix que les víctimes, un cop constituïdes en acusació particular, no recuperen el dret a la dispensa de declarar contra la seva parella o determinats familiars -article 416 de la Llei de Enjudiciament Criminal- si renuncien a exercir aquesta posició processal.

La Sala modifica la jurisprudència que mantenia fins ara i considera que d'aquesta manera protegeix a les víctimes de violència de gènere davant de possibles coaccions del seu agressor perquè no declarin contra ell, després d'haver-li denunciat.

Nota de prensa – CGPJ