La Sala Primera ha resolt sobre què s'ha d'entendre com a ‘deutor de bona fe’ o sobre si el pla de pagaments pot acordar ajornaments o fraccionaments del crèdit públic.
La primera de les qüestions resoltes per la Sala Civil del Tribunal Suprem és què s'ha d'entendre com "deutor de bona fe", per a això la sala es remet a la concurrència dels requisits heterogenis enumerats en l'article 178 paràgraf tercer, desvinculant del concepte general de l'article 7.1 del codi civil.
La segona de les qüestions es refereix a la possibilitat de modificar les vies que la llei preveu com alternatives, l'exoneració immediata o l'exoneració diferida en el temps. La sala considera que no hi ha inconvenient en què el deutor opti per exoneració diferida en el temps, sempre que es compleixin les garanties legals que permetin la contradicció sobre el compliment dels requisits propis de tal alternativa.
La darrera de les qüestions fa referència al fet que el pla de pagaments pugui acordar ajornaments o fraccionaments del crèdit públic, en aquest cas la sala conclou que, aprovat judicialment el pla de pagaments, no és possible deixar la seva eficàcia a una posterior ratificació d'un els creditors, en aquest cas el creditor públic. El jutge, prèviament, ha d'escoltar a les parts personades sobre les objeccions que presenta el pla de pagaments, i atendre només a aquelles raons objectives que justifiquin la desaprovació del pla.
Nota de premsa - CGPJ
Tancar