EL + NOU

Ángel Quemada Cuatrecasas, exdegà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona i expresident del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, ha estat distingit amb la medalla d’honor per serveis excepcionals a la Justícia pel Govern de la Generalitat de Catalunya. El reconeixement destaca la seva contribució a la modernització estructural dels col·legis i la introducció de mitjans telemàtics per millorar les relacions entre operadors jurídics i administracions públiques.

Més informació - Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya

La Sala Quarta del Tribunal Suprem, mitjançant la seva sentència 694/2023 de 3 d'octubre, conclou que la indemnització per acomiadament abonada en quantitats progressives mensuals durant un llarg període de temps (garantides mitjançant pòlissa d'assegurances) no computa com a renda a l'efecte de percebre el subsidi de desocupació.

La sentència fa prevaler la regla específica de la Llei General de Seguretat Social, conforme a la qual la indemnització legal per acomiadament no té la consideració de renda. Per tant, amb independència de la forma de pagament, a l'hora d'accedir al subsidi per desocupació, no ha de computar-se com a ingrés a l'efecte de determinar si es perceben o no rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional, que és el requisit exigit.

Nota de premsa - CGPJ

L'objectiu del projecte Generació és convertir en format digital les imatges de les inscripcions escrites a mà que estan en els llibres del Registre Civil, així com la digitalització de la informació sobre la persona inscrita, com un naixement o un matrimoni.

Tot això es guardarà en una base de dades i en arxius digitals del Registre Civil, amb la finalitat de facilitar l'accés a les dades a la ciutadania, als registres civils i a altres organismes.

El projecte permetrà una major agilitat en la cerca d'inscripcions i en l'obtenció dels certificats, gràcies a aplicacions com INFOREG i DICIREG, que faciliten l'accés a la informació vital i a la tramitació de documents relacionats amb el Registre Civil.

Al BOE del 21/09/2023 s'ha publicat l'acord de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial per a donar publicitat de l'Acord de 8 de setembre de 2023, de la Sala de Govern del Tribunal Suprem, sobre l'extensió i altres condicions extrínseques dels escrits de recurs de cassació i d'oposició civils.

Text de l’acord – BOE

El Ministeri de Justícia ha posat en marxa el Registre Central de Titularitats Reals (RCTIR), conforme al que es preveu en el Reial decret 609/2023, d'11 de juliol, pel qual es va aprovar la seva creació i el seu reglament.

El RCTIR permetrà la consulta de la titularitat real de persones jurídiques espanyoles i de fideïcomisos, tipus trust, i altres instruments jurídics anàlegs que operen a Espanya per part d'autoritats, subjectes obligats i aquella persona o organització que pugui demostrar un interès legítim.

Amb la creació del RCTIR es completa la incorporació al dret espanyol de la Directiva (UE) 2018/843 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig de 2018, per la qual es modifica la Directiva (UE) 2015/849 relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme.

Nota de *premsa – Ministeri de Justícia

Els Jutjats de Primera Instància de Barcelona han aconseguit per unanimitat un acord sobre els criteris orientadors per a l'aplicació de les recents normes processals en matèria d'habitatge.

La unificació de criteris té la finalitat, segons la junta de jutges de Primera Instància de Barcelona, de “contribuir a reduir la ligitiositat i introduir una major seguretat jurídica en les actuacions judicials”. Aquest acord té com a objectiu “dotar d'una certa uniformitat a la tramitació dels procediments, així com afavorir la predictibilitat de l'iter processal de cada assumpte, sense perjudici dels pronunciaments de fons que puguin dictar-se en cada cas”.

Nota de premsa – CGPJ

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual anul·la l'exigència als contribuents de presentar la declaració de l'IRPF per mitjans electrònics a través d'Internet, realitzada en l'Ordre del Ministeri d'Hisenda HAC/277/2019, de 4 de març, “perquè s'estableix de manera general per a tots els obligats tributaris sense determinar els supòsits i condicions que justifiquin, en atenció a raons de capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, que s'imposi tal obligació”. La resolució subratlla que la Llei General Tributària reconeix el dret, que no l'obligació, dels ciutadans a utilitzar els mitjans electrònics, així com el deure de l'Administració de promoure la seva utilització.

Nota de premsa – CGPJ

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial ha acordat traslladar als òrgans governatius del Tribunal Suprem, Audiència Nacional i Tribunals Superiors de Justícia que hauran d'abstenir-se d'adoptar les mesures organitzatives i tecnològiques previstes en la llei per a fer front a la crisi sanitària causada pel COVID-19, així com deixar sense efecte les que es trobin vigents en aquest moment.

A partir del 5 de juliol, data de la publicació de l'acord en el BOE, se suspenen mesures com ara celebració telemàtica d'actes processals, limitacions en l'accés a les sales de vistes, dispensa de la utilització de togues o establiment de formes no presencials d'atenció al públic, entre altres, previstes en la Llei 3/2020, de 18 de setembre, de mesures processals i organitzatives per a fer front al COVID-19.

Nota de premsa – CGPJ

En l'ordre penal, davant la situació existent a la Sala Segona del Suprem, la modificació permetrà exigir l'existència d'un breu extracte dels motius de cassació esgrimits, així com citar el precepte del Codi Penal que es considera vulnerat.

En quant al contenciós-administratiu, es millora el mecanisme del plet testimoni per a aconseguir major eficiència en la gestió de la ligitiositat en massa. A més, en aquest mateix ordre jurisdiccional, resulta procedent dotar de major agilitat a la tramitació del recurs de cassació escurçant els terminis previstos per a alguns tràmits intermedis, sense que això alteri els previstos per a formular els escrits de preparació del recurs i els d'interposició i oposició.

En relació con ho ordre civil, també es modifica el règim del recurs de cassació, pues la separació de denúncies por infraccions processals o substantives ha generat dos recursos diferents en raó de la seva naturalesa, la qual cosa no resulta operatiu en l'actual desenvolupament del dret privat.

Respecte a l'ordre social, s'introdueix, entre altres modificacions, l'eliminació del recurs contra l'acte d'inadmissió por falta d'esmena de defectes, quan la part ja ha estat advertida i requerida per a aquesta esmena i ha deixat passar el termini.

Nota de prensa – Ministerio de Justicia

L’actualització del Codi civil català, aprovada pel Govern de la Generalitat el passat novembre, ha estat impulsada pel Departament de Justícia, Drets i Memòria amb l’objectiu d’adaptar la legislació catalana a la realitat social i jurídica dels nostres dies.

Un dels principis transversals que inspira l’actualització del Codi civil és la garantia de la igualtat entre dones i homes.

La resolució alternativa de conflictes es fixa com a principi general en el nou text i, per tant, s’insta els ciutadans a resoldre els conflictes per la via de la mediació abans que el judici.

En referència a les persones amb discapacitat, s’implementa el principi de capacitat jurídica de totes les persones, en línia amb les directrius de la Convenció de Nova York de 2006. A més, en l’àmbit del dret successori, l’actualització del Codi civil de Catalunya reforça la posició de la persona hereva i es reforma la llegítima per reduir-ne l’abast: el període per reclamar-la passarà de 10 a 4 anys. També, el maltractament de caràcter psicològic s’inclou dins del maltractament greu com a causa de desheretament.

Pel que fa als drets dels animals, es deixen de considerar com a béns materials, i en situacions de separació o divorci s’incorpora a la legislació un tractament propi que els diferencia dels drets dels objectes, com la possibilitat de custòdia compartida o el dret de successió.

Nota de premsa – Parlament de Catalunya